Salta al contingut principal

El rànquing per lligar

Vivim en una societat on per sentir-nos feliços, volem i desitgem moltes coses, i les volem ja. Una d'aquestes coses és tenir parella, o com a mínim relacions sexuals de tan en tan. 
Per sort, o per desgràcia, han aparegut moltes aplicacions per ajudar-nos a aconseguir aquesta fita, són les anomenades aplicacions de dating, o el que ve a ser el mateix una aplicació per buscar parella i lligar.

Les aplicacions més conegudes són: Tinder, Lovoo, Meetinc, Grindr, o Badoo.

Aplicacions de dating

Són aplicacions on generalment la gent posa les seves millors fotos, o una descripció impressionant sobre ells mateixos per arribar a ser el millor producte del mercat, i a partir d'aquí comença el joc on et van apareixent altres persones que tu els poses m'agrada o no m'agrada, i en cas que les dos persones coincideixin amb un m'agrada, s'obre una pantalla de xat anomenada match, i pots començar a parlar amb aquesta persona, si vols. A més pots configurar perquè et surtin persones a un radi de tu més o menys ampli, o si vols que et surtin homes, dones o ambdós, o configurar l'interval d'edat. Fins aquí tot és fàcil i sembla un joc, i pot arribar a ser divertit.

Resultat d'imatges de aplicacion dating


La cara fosca de tot plegat


No fa massa vaig llegir una entrevista al diari Ara a la periodista francesa Judith Duporail. Aquesta noia després de deixar-ho amb la seva ex-parella va decidir instal·lar-se el Tinder al seu mòbil, i entrar en el joc de lligar i aconseguir cites mitjançant aquesta app.

Després d'uns mesos d'aconseguir bastants matchs, converses i cites amb diverses persones, va començar a investigar el funcionament de l'aplicació, i a sol·licitar a l'empresa propietària de l'aplicació totes les dades que tenien d'ella, i partir d'aquí ha escrit un llibre anomenat El alogoritmo del amor: Viaje a las entrañas de Tinder

En aquest llibre (de moment no m'he llegit, ja ampliaré l'entrada quan ho faci) explica com aquesta aplicació genera un rànquing sobre totes les persones segons els m'agrades que aconsegueixen i les classifica entre guapos i no tan guapos (o no tan atractius, o lletjos, com n'hi vulgueu dir), i a partir d'aquí fa que les persones guapes només es surtin entre elles, i les no tan guapes també entre elles. Concretament si reps un m'agrada d'una persona molt desitjable, el teu rànquing augmentarà considerablement, en canvi si per contra reps un no m'agrada d'una persona poc desitjable el teu rànquing disminuirà de cop.

També va descobrir que l'empresa tenia un llistat amb totes les persones que havia aconseguit un match, totes les converses que havia mantingut...en total l'empresa Tinder tenia emmagatzemades 800 pàgines amb dades sobre ella.

A partir d'aquest informe de més de 800 pàgines va poder treure diferents conclusions:
  • En quin moment ella havia consentit cedir totes aquestes dades personals? Realment quan accedeixes per primer cop a Tinder és tan fàcil com registrar-te a partir del teu compte de Facebook. En aquest moment ja estàs cedint moltíssimes dades personals com la data de naixement, lloc de feina, gustos personals, quantitat d'amics...i evidentment també et surt la típica casella d'acceptació de la política de privacitat, però algú s'ho llegeix? tots acceptem per aconseguir entrar al  més ràpid possible a la nova aplicació, i ja està, ja estem dins i ja estem cedint centenars de dades personals nostres a les empreses. Benvinguts al món del Big Data!

  • La segona conclusió que en va poder extreure va ser en veure que la majoria de converses amb els nois que havia arribat a parlar seguien totes un model repetitiu a l'hora de saludar-se per primera vegada, i d'interaccionar en general. Això també li va servir per coneixes més a ella mateixa, i plantejar-se els models i formes de relacionar-se que tenim més o menys establertes com a societat.

Nosaltres som el producte

Aquest tipus d'aplicacions son una prova més del tipus de societat en la que vivim. Una societat basada en el capitalisme, en creure'ns guapos i desitjables pels demés, sobretot si no parem de rebre m'agrades d'altre gent, en aparentar el que moltes vegades no som, i en aconseguir ser els millors.

És evident que la majoria d'aplicacions que tots tenim instal·lats al mòbil i que fem servir en més o menys freqüència amaguen moltes incògnites pel que fa a privacitat, funcionaments obscurs o maneres més o menys legals d'obtenir beneficis a costa nostra, o mitjançant les nostres dades.

Podem exigir totes les lleis que vulguem als governs per tal de preservar el màxim la nostra privacitat, però al final és cosa de cadascú com a individu que es qüestioni què accepta, i què no, a qui regala, o ven les seves dades, com es relaciona amb la demés gent del seu voltant...Crec que en general són temes complicats, i més en el tipus de societat en la que vivim, però que cada cop ens hem de plantejar més seriosament.


Comentaris